Per què evitar el terme "discapacitats" i com promoure una comunicació inclusiva?

L’evolució del llenguatge: de “discapacitats” a “persones amb discapacitat”

En els darrers anys, el llenguatge ha experimentat una evolució significativa en molts aspectes de la vida quotidiana, especialment en com ens referim a les persones amb discapacitat. Encara que encara és comú escoltar el terme “discapacitats,” és essencial reconèixer que aquest terme ha quedat obsolet i pot resultar ofensiu per a moltes persones.
Desde Capaç i Vàlida, creemos firmemente en el poder del lenguaje para moldear realidades y dignificar a las personas.
Por eso, promovem activament l’ús d’expressions més precises i respectuoses, com ara “persona amb discapacitat”.

Què significa el terme “discapacitats” i per què és problemàtic?

La paraula “discapacitats” redueix les persones a la seva condició, oblidant que són, sobretot, persones amb drets, emocions i capacitats. Aquesta reducció, a més de ser injusta, perpetua estereotips negatius i estigmatitza els que viuen amb alguna forma de discapacitat. Segons la Fundació Adecco, l’ús de termes adequats pot ajudar a canviar la percepció social i promoure una inclusió més gran.

Com i per què es va adoptar l’expressió “persona amb discapacitat”?

L’expressió “persona amb discapacitat” s’ha adoptat de manera global per emfatitzar la humanitat de la persona per sobre de qualsevol condició física, mental o sensorial que pugui tenir. Aquest canvi no és simplement semàntic, sinó que representa un reconeixement del valor intrínsec de cada individu.
La Convención sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad de la ONU también ha impulsat aquesta terminologia, establint estàndards internacionals sobre com ens hem de referir i tractar les persones amb discapacitat.

Diferències entre discapacitat i minusvalidesa

Sovint, els termes “discapacitat” i “minusvalidesa” s’usen indistintament, però tenen significats diferents que és important comprendre per a un ús adequat del llenguatge.

Definició i context de “discapacitat”

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la discapacitat com a terme genèric que engloba deficiències, limitacions de l’activitat i restriccions en la participació.
En este sentido, la discapacidad no reside en la persona en sí, sino en la interacció de la persona amb el seu entorn, que pot no estar adaptat a les vostres necessitats.

Què és la minusvalidesa i com es diferencia de la discapacitat?

La “minusvalidesa” és un concepte més limitat que es refereix als desavantatges que una persona pot enfrontar a la seva vida diària a causa d’una discapacitat.
Este término, sin embargo, ha caído en desuso debido a su connotación negativa, que puede asociarse con la idea de inferioridad.
En España, la legislación actual prefiere el uso de “discapacidad,” acorde con los estándares internacionales.

Evolució dels termes a la legislació espanyola

La legislació espanyola ha seguit aquesta evolució del llenguatge, i actualment es promou l’ús de “persona amb discapacitat” en lloc de termes que puguin ser percebuts com a pejoratius. Aquesta evolució és fonamental per avançar cap a una societat més inclusiva i respectuosa.

Impacte del llenguatge inclusiu a la societat

El llenguatge no sols reflecteix la realitat, sinó que també la construeix. Per això, és crucial que adaptem el nostre llenguatge per promoure una societat més justa i inclusiva.

Per què ja no es diu “discapacitat”?

L’eliminació progressiva del terme “discapacitat” és deguda a la necessitat d’evitar una visió reduccionista de les persones.
Como sociedad, hemos avanzado en nuestra comprensión de las capacidades humanas, y el lenguaje debe reflejar este progreso.
Usar “persona con discapacidad” no solo es más respetuoso, sino que también reconeix la diversitat i singularitat de cada individu.

Com afecta la terminologia a la percepció i al tracte cap a les persones amb discapacitat

El llenguatge influeix en com percebem i tractem els altres. Quan fem servir termes adequats, contribuïm a la inclusió i al respecte.
En cambio, un lenguaje desactualizado puede perpetuar barreras sociales y reforzar prejuicios.

Des de Capaç i Vàlida, creiem fermament que les persones amb discapacitat no són definides per les seves limitacions, sinó per les seves capacitats i la seva vàlua inherent.
Por eso, reivindicamos el uso de un lenguaje que refleje esta realidad y animamos a todas las personas e instituciones a ser conscientes del poder de sus palabras y a emplearlas con responsabilidad y sensibilidad.

Les institucions i els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental en la promoció dun llenguatge inclusiu. Són aquests actors els qui, a través dels seus missatges i polítiques, poden fomentar un canvi positiu a la societat. La Fundació Adecco subratlla que adoptar un llenguatge inclusiu a les comunicacions oficials i als mitjans és un pas essencial cap a la normalització i el respecte per la diversitat.

Estratègies per promoure una comunicació inclusiva

Promoure un llenguatge inclusiu és un esforç col·lectiu que requereix la participació activa de tota la societat.

• És important estar informats i conscients de limpacte de les nostres paraules. Evita l’ús de termes que redueixin les persones a condició seva, com “discapacitat,” i opta per expressions com “persona amb discapacitat.” Així mateix, evita termes despectius o humorístics que puguin ferir la sensibilitat de les persones.
• En entorns laborals i educatius, és fonamental utilitzar un llenguatge que inclogui tothom.
  Por ejemplo, en lugar de hablar de “aparcamiento discapacitados,” se puede decir “plazas de aparcamiento para personas con discapacidad.”
  De esta forma, reconeixem les persones com a subjectes de drets i no com a mers objectes d’assistència.

La importància d’evolucionar cap a un llenguatge que dignifiqui

El llenguatge que fem servir té un poder immens per construir una societat més justa i inclusiva.
Adaptar nuestro vocabulario para reflejar respeto y dignidad hacia las personas con discapacidad es un paso necesario hacia un futuro más equitativo.
En Capaç i Vàlida, seguiremos promoviendo activamente estas buenas prácticas, porque creemos que el lenguaje inclusivo és un dret i una responsabilitat de tots.